L'església de Sant Joan de l'Hospital de València se situa
al barri de la Xerea ,
considerat l'edifici en peu més antic de la ciutat de València. I és que la
història d'aquest monument comença en el moment en què Jaume I conquereix la
ciutat de València el 1238 i decideix fer una sèrie de donacions a tots els
senyors i ordres, tant catalanes com aragoneses que l'havien ajudat. Als
hospitalaris, el nou rei, els va entregar uns terrenys situats al costat de la
porta musulmana de la Xerea ,
aquesta donació es realitzà a Hugo de Folcaquier tinent de Prior i a Pedro de
Egea.
En els seus orígens es tractaria d’un complex que comptaria
amb l’església, cementeri hospital i espais residencials, però actualment en
peu sols resta el temple i algunes restes del cementeri.
L’accés al conjunt es realitza pel carrer Trinquet de
Cavallers. Al passadís d’entrada entre el carrer i el recinte trobem a la paret
una sèrie de creus les braços de les quals s’obrin fins a obtenir huit puntes, de color roig i datades al segle XIII, sumant-ne un
total de sis, que tradicionalment s’han considerat la representació dels
primers encarregats del recinte.
Seguidament s’accedeix al pati nord,
al qual destaquen dos elements, per un costat una correlació d’arcs lleugerament
apuntats que donarien accés a l’antic hospital-alberg de peregrins, també
datats en el segle de la conquesta i realitzats amb carreus de pedra.
Just enfront dels arcs trobem la
porta d’accés lateral a l’església, datada també al segle XIII. Es tracta d’una portada de transició entre el romànic i el gòtic, i queda
patent a la mateixa, on trobem, la porta d’accés, emmarcada en un arc de mig punt, baix un arc
ogival ja apuntat amb traceria [que ens mostra de nou una creu amb els braços
oberts,] elements purament gòtics. Destaca sobre la porta el primitiu escut de
l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, que es tractava d’una creu blanca sobre un
fons roig, encara que posteriorment canviaria al que podem veure a la traceria
superior. La portada nord té una portada bessona, la qual la trobem a l’accés
sud de la mateixa església, ambdós segueixen les mateixes pautes
arquitectòniques.
 |
| Nau principal de l'església. |
L’entrada al temple es realitza pels
peus de la mateixa, encara que la porta original s’ha perdut, malauradament. L’interior és robust, es tracta d’una església d’una única nau, amb
capelles laterals, absis poligonal i coberta de pedra amb arcs diafragmàtics apuntats.
En l’actualitat les capelles laterals estan repletes de peces artístiques de
diferents èpoques, destacant un conjunt escultòric del segle XII, que
representa el calvari amb Jesús a la creu junt amb María i sant Joan,
realitzats amb fusta d’olivera, destaquen per estar realitzades d’una única peça, sense cap
tipus d’acoblament, per això mantenen una forma subtilment corba.
Les representacions pictòriques son molt
importants al recinte, i és per això que a tot l’edifici trobem restes de policromia
que en un passat cobririen els murs hui nus. Un exemple, que en resta, és
l’absis o capella major, on trobem vestigis de pintura roja amb fines línies verticals alternades amb el blanc de la pedra, creant un joc amb els
colors emblemàtics de l’ordre dels hospitalaris.
Però sense dubte destaquen les
pintures murals del segle XIII que es conserven a la primera capella del costat
nord. Es tracten d’unes pintures realitzades al temple, a la part esquerra
trobem representat la visió apocalíptica de Sant Joan Evangelista, mentre que a
la part dreta, trobem la representació de Crist amb el bastó de la victòria, assegut sobre l’arc de Sant Martí.
L’església al llarg dels segles s’ha
anat modificant segons els gustos de l’època, i és per això que al segle XVII
es va decidir construir una capella barroca dedicada a santa Bàrbara, realitzada
per Joan Baptista Pérez Castiel, conegut per realitzar també la remodelació
barroca de l’absis de la
Catedral de València. La capella té una planta en forma de
creu llatina, coberta per una cúpula repleta d’escaiola i vegetació amb formes antropomòrfiques. A
aquesta capella es troba l’únic soterrament reial que té la ciutat de València, i és que
ací es va decidir soterrar a Constança de Hohenstaufen.
 |
| Capella de Santa Bàrbara. |
El complex hospitalari, queda tancat amb el pati sud, on es trobaria l’antic cementiri
i on hui encara es manté en peu una xicoteta capella, on Jaume I acudia a
escoltar missa fins que la catedral va estar disponible. Es tracta d’una
modesta construcció, de dos trams, coberta per una volta d’aresta molt
senzilla, la qual podria emmarcar-se dins de l’estil gòtic cistercenc.
 |
| Pati sur. Amb la menuda ermita de Jaume I. |
Ens trobem, per tant, davant d’un dels conjunts històrics
més importants de la ciutat de València, el qual ha sofert diferents avatars al
llarg de la història, durant anys l’església va estar dessacralitzada, convertint-se en magatzem i sala de cine, fins que
als anys 60 del segle XX, l’Opus Dei es va fer amb ella i començaren una sèrie
de restauracions i procediments per a tornar-la al seu estat original.
Pablo Clari Hidalgo. Juny 2016.
