Després d’un temps sense donar-vos més articles dels que gaudir, tornem a
escriure per atendre les vostres apetències. La causa d’aquesta desaparició en
combat, es que els Parran hem estat de
voltes a algunes comunicacions. Com és el cas de Pablo, qui va estar a
l’Assemblea d’Història de la Ribera, fa molt poc, celebrada a la Pobla Llarga i
de la que ens parlarà en l’entrega posterior a aquesta. La meva excusa és la
mateixa que la d’ell, tanmateix la meva comunicació va ser la segona setmana de
novembre, ací teniu un resum d’aquella.
Vaig ser partícip de la primera Biennal realitzada en Xàtiva, amb el
Patrimoni Cultural de l’església com un patrimoni de tots. El lloc escollit pel
seu director, Joan Ignasi Pérez Giménez, va ser immillorable, en ple cor de la
Xàtiva vella. Just al costat de l’antic hospital xativí i de la Col·legiata, el
palau de l’Ardiaca, fou un escenari molt més que apropiat per aquesta.
Aquesta primera Biennal va començar amb un concert inaugural el dia 28
d’octubre de la ma de l’organista de la Catedral de València, Pablo Marquez.
Les jornades i les seves pertinents comunicacions es completaren en dos dies,
el 11 i 12 de novembre i culminaren amb una visita guiada l’endemà per Sant
Francesc, Sant Pere, la Col·legiata i el seu museu.
La comunicació del nostre parraner, Ferran, va versar sobre una de les
seves peces d’orfebreria part de la Tesi Doctoral que està realitzant.
Va començar la seva exposició amb una breu historia sobre la formació del
reliquiari de la Catedral i el perquè del seu estudi. Ja que aquestes peces
havien passat en l’anonimat molt de temps i havien sigut objecte de desig de
molts monarques, eclesiàstics i generals militars. Malauradament ens va
comentar que moltes d’aquestes van desaparéixer a les Illes Balears i la resta
a la Guerra Civil de 1936. Per això està
realitzant aquesta tasca, per recompondre aquelles peces perdudes, mitjançant
la documentació exhumada en la recerca
de noves dades.
 |
| Reliquiari actual de la Corona d'espines d'Alfons V. |
Aquesta peça és la coneguda per “La corona d’espines d’Alfons el Magnànim”
i que actualment resta exposada al Museu de la Catedral de València.
Les relíquies que guarda aquest reliquiari neoclàssic del 1818, són unes de
tantes pertanyents al tresor de la Corona d’Aragó, depositades pel mateix
monarca que els dóna nom l’any 1437, com a depòsit sobre una quantitat que el
Capítol de la Catedral donaria a aquest. Tanmateix, anys enrere, les relíquies
i el seu contenidor primigeni apareixen a diversos inventaris de la casa Reial,
fruit d’empenyoraments o inventaris de capella.
Al seu origen la peça estava guardada a una tipologia de reliquiari que hem
trobat poques vegades a la Corona d’Aragó i si mes a sovint a tallers
francesos. També s’ha de pensar, que moltes peces es van perdre per la cobdícia
d’altres.
L’evolució més important del reliquiari es va donar en l’Edat Moderna, quan
una família de gran puixança, d’origen aragonés i amb senyorius propers a la
ciutat de València, per causa desconeguda el modificaren i esmaltaren la peça
amb les seves armes, conservant la “corona torsada” original del segle XV i
afegint la relíquia d’alabastre de santa Magdalena, també pertanyent a la
Corona d’Aragó.
Com hem dit, per desgràcia, aquesta peça va passar per les Illes Balears en
la Guerra de Regència on va ser fossa, com moltes altres. Una vegada arribada a
la Catedral el 1813, el canonge Pérez Caballero va costejar el cost del
reliquiari actual, de taller valencià i amb el seu possible autor en la base.
Si us heu adonat, hi ha informació velada, ja que aquestes dades seran
publicades amb motiu de les Jornades organitzades a Xàtiva. Al text de la
publicació podreu gaudir de totes aquelles coses que no hem dit. Us convide a
descobrir-les, que hem digueu?
