Els passats 18, 19 i 20 de novembre
els parran vam tenir el gust d’assistir a la XVII Assemblea d’Història de la Ribera , la qual es va
celebrar a la Pobla Llarga.
Es tracta d’un congrés que es realitza cada dos anys a una localitat diferent
de la comarca valenciana des de l’any 1979, impulsada per l’escriptor valencià
Joan Fuster.
La secció principal de l’assemblea
va estar dedicada a “Vil.les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers,
noves poblacions i urbanitzacions de la Ribera del Xúquer”, centrat en l’àmbit de la
comarca, a més de la secció Misael.lània, a la qual té cabuda des de la
història general, l’art, la geografia, el patrimoni…
El públic va respondre
afirmativament com sempre ho fa a les diferents assemblees que s’han realitzat,
ja que es tracta d’una cita de gran importància entre professors, estudiants,
catedràtics, historiadors, cronistes, arqueòlegs, geògrafs, que exposen les
seues investigacions vers a la història de la comarca, que posteriorment es
convertirà en una publicació que aglutinarà totes les investigacions
presentades.
El congrés es va dividir en
diferents sessions. Les dues primeres el divendres dia 18, al voltant de la
història antiga i medieval. El dissabte 19, vam continuar amb la història
medieval, la història moderna i patrimoni i urbanisme. Finalment el diumenge es
va realitzar la quinta sessió centrada en la història contemporània.
Jo mateix vaig tenir el plaer de
participar amb dues comunicacions, ambdós dins de la segona sessió, la
d’Història Medieval. Una primera comunicació centrada en la Granja de Sinyent quedà
inclosa dins de la secció monogràfica, dedicada al poblament dispers. La segona
comunicació, dins de l’apartat de Misel.lània, va estar dedicat a l’estudi de
dos forns medievals, el de les alqueries de Polinyà i Sinyent.
A continuació vos deixe amb els
resums de les dues comunicacions, a l’espera de la publicació del llibre que
esperem per al 2017.
L’ALQUERIA I GRANJA DE SINYENT. POLINYÀ DE XÚQUER
A
l’edat mitjana el que hui coneguem com la Ribera es trobava repleta d’alqueries
disseminades que formaven part de viles, o pobles. Al cas de la vila i honor de
Corbera, trobem, entre moltes altres, l’alqueria de Sinyent (hui en dia al
terme de Polinyà de Xúquer).
Es
tractava d’un llogaret situat vora el riu Xúquer, a mig camí entre Sueca i
Alzira, del qual únicament ens ha restat el que seria l’edifici més important i
que hui en dia rep el nom de granja de Sinyent.
A la
següent investigació realitzarem un recorregut històric tant per l’arquitectura
de l’edifici, com de la mateixa propietat, des dels seus orígens en una
possible vila romana, passant per l’època islàmica, i sobretot a partir de
l’edat mitjana, moment en què comença a augmentar la importància de l’edifici
al incloure’s dins de les propietats del monestir de Valldigna, passant per
desamortització de Mendizábal al segle XIX, moment en el qual passa a mans
privades, fins arribar a les nostres dies.
![]() |
Presentació granja de Sinyent. Imatge: Chelo Clari Hidalgo |
ELS FORNS DE LES ALQUERIES DE
POLINYÀ I SINYENT: 1432-1465
Anàlisi d’unes instal·lacions de reialenc
Arran de la conquesta del nou Regne
de València per part de Jaume I, es van imposar una sèrie de monopolis feudals
que van permetre canalitzar, controlar i fiscalitzar la producció dels
camperols, exemples d’aquests són les
carnisseries, pescateries o forns.
Totes aquestes infraestructures es
localitzaven a les diferents alqueries que, diseminades pel territori valencià,
oferien els seus serveis als pagesos que les habitaben.
Amb la investigació de dos forns durant la segona meitat del segle XV,
un a Polinyà i un a Sinyent, ambdós dins de la vila i honor de Corbera, podem
observar que la mobilitat de les persones a l’hora de treballar no és una cosa
nova.
La
investigació es centra amb l’estudi dels dos forns i tot el que engloben els
mateixos. En primer lloc qui són els forners, d’on provenen alguns d’ells i el
temps que estan al mateix. També s’estudia l’evolució del preu de
l’arrendament, juntament amb el cost de les obres que en ells es realitzen,
observant la procedència dels materials, qui són els treballadors, d’on venien
en alguns casos i quin salari van rebre.
Entre comunicació i comunicació vam
tenir el plaer de gaudir també, d’algun que altre esmorzar, així com una visita
a la Pobla Llarga ,
amb un passeig pels llocs més importants del poble de la mà de Joan Antoni
Cebrià el dissabte al migdia, tot just abans d’un dinar entre tots els
participants a l’assemblea, el qual es va desenvolupar com una reunió d’amics.
![]() |
Dinar 19 de novembre 2016. Imatge. Vite Viñuelas |
Pablo Clari Hidalgo.
Polinyà de Xúquer. 20-12-2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada