dimarts, 20 de desembre del 2016

XVII Assemblea d'Història de la Ribera.

            Els passats 18, 19 i 20 de novembre els parran vam tenir el gust d’assistir a la XVII Assemblea d’Història de la Ribera, la qual es va celebrar a la Pobla Llarga. Es tracta d’un congrés que es realitza cada dos anys a una localitat diferent de la comarca valenciana des de l’any 1979, impulsada per l’escriptor valencià Joan Fuster.

            La secció principal de l’assemblea va estar dedicada a “Vil.les, alqueries i cases de camp. Poblament dispers, noves poblacions i urbanitzacions de la Ribera del Xúquer”, centrat en l’àmbit de la comarca, a més de la secció Misael.lània, a la qual té cabuda des de la història general, l’art, la geografia, el patrimoni…

            El públic va respondre afirmativament com sempre ho fa a les diferents assemblees que s’han realitzat, ja que es tracta d’una cita de gran importància entre professors, estudiants, catedràtics, historiadors, cronistes, arqueòlegs, geògrafs, que exposen les seues investigacions vers a la història de la comarca, que posteriorment es convertirà en una publicació que aglutinarà totes les investigacions presentades.

            El congrés es va dividir en diferents sessions. Les dues primeres el divendres dia 18, al voltant de la història antiga i medieval. El dissabte 19, vam continuar amb la història medieval, la història moderna i patrimoni i urbanisme. Finalment el diumenge es va realitzar la quinta sessió centrada en la història contemporània.

            Jo mateix vaig tenir el plaer de participar amb dues comunicacions, ambdós dins de la segona sessió, la d’Història Medieval. Una primera comunicació centrada en la Granja de Sinyent quedà inclosa dins de la secció monogràfica, dedicada al poblament dispers. La segona comunicació, dins de l’apartat de Misel.lània, va estar dedicat a l’estudi de dos forns medievals, el de les alqueries de Polinyà i Sinyent.

            A continuació vos deixe amb els resums de les dues comunicacions, a l’espera de la publicació del llibre que esperem per al 2017.

            L’ALQUERIA I GRANJA DE SINYENT. POLINYÀ DE XÚQUER

                        A l’edat mitjana el que hui coneguem com la Ribera es trobava repleta d’alqueries disseminades que formaven part de viles, o pobles. Al cas de la vila i honor de Corbera, trobem, entre moltes altres, l’alqueria de Sinyent (hui en dia al terme de Polinyà de Xúquer).

            Es tractava d’un llogaret situat vora el riu Xúquer, a mig camí entre Sueca i Alzira, del qual únicament ens ha restat el que seria l’edifici més important i que hui en dia rep el nom de granja de Sinyent.

            A la següent investigació realitzarem un recorregut històric tant per l’arquitectura de l’edifici, com de la mateixa propietat, des dels seus orígens en una possible vila romana, passant per l’època islàmica, i sobretot a partir de l’edat mitjana, moment en què comença a augmentar la importància de l’edifici al incloure’s dins de les propietats del monestir de Valldigna, passant per desamortització de Mendizábal al segle XIX, moment en el qual passa a mans privades, fins arribar a les nostres dies.

Presentació granja de Sinyent. Imatge: Chelo Clari Hidalgo


ELS FORNS DE LES ALQUERIES DE POLINYÀ I SINYENT: 1432-1465
 Anàlisi d’unes instal·lacions de reialenc
            Arran de la conquesta del nou Regne de València per part de Jaume I, es van imposar una sèrie de monopolis feudals que van permetre canalitzar, controlar i fiscalitzar la producció dels camperols, exemples d’aquests són les  carnisseries, pescateries o forns.
            Totes aquestes infraestructures es localitzaven a les diferents alqueries que, diseminades pel territori valencià, oferien els seus serveis als pagesos que les habitaben.
            Amb la investigació de dos forns durant la segona meitat del segle XV, un a Polinyà i un a Sinyent, ambdós dins de la vila i honor de Corbera, podem observar que la mobilitat de les persones a l’hora de treballar no és una cosa nova.
            La investigació es centra amb l’estudi dels dos forns i tot el que engloben els mateixos. En primer lloc qui són els forners, d’on provenen alguns d’ells i el temps que estan al mateix. També s’estudia l’evolució del preu de l’arrendament, juntament amb el cost de les obres que en ells es realitzen, observant la procedència dels materials, qui són els treballadors, d’on venien en alguns casos i quin salari van rebre.

            Entre comunicació i comunicació vam tenir el plaer de gaudir també, d’algun que altre esmorzar, així com una visita a la Pobla Llarga, amb un passeig pels llocs més importants del poble de la mà de Joan Antoni Cebrià el dissabte al migdia, tot just abans d’un dinar entre tots els participants a l’assemblea, el qual es va desenvolupar com una reunió d’amics.

Dinar 19 de novembre 2016. Imatge. Vite Viñuelas


Pablo Clari Hidalgo.
Polinyà de Xúquer. 20-12-2016