Les joies de la Catedral.
El portapau de sant Jerònim.
Benvolguts parràners, hui anem a tractar-hi dues peces que a la vegada són
tant belles com enigmàtiques, per les incògnites que hi ha darrere d’elles.
Es tracta de dos portapaus que actualment es conserven, des de fa uns mesos,
al Museu de la Catedral de València. Un és conegut, com el de Sant Jerònim, l’altre del Nen Jesús. Ambdós seran mostrats
en dues ressenyes separades, degut al seu detall tècnic i artístic.
 |
| Portapau de sant Jerònim. Fotografía Joaquín Poquet© |
Començarem explicant què és un portapau i per a què s’empra dins la
litúrgia cristiana, després parlarem històricament i descriptivament d’aquesta.
El portapau és un objecte religiós destinat a donar el bes de la pau en la
missa cristiana, i des de la Baixa Edat Mitjana la seva composició ha continuat
sent la mateixa, evolucionant sols els elements arquitectònics que la decoren i
que van seguint el gust de l’època. Si als segles de l’Edat Mitjana tenim “chapitells”, gablets o arcbotants; per
contra, al Renaixement trobarem volutes, columnes i frontons seran els elements
més comuns. A la part central, on es troba la figura principal, a sovint trobem
escenes de la Passió de Crist, la Verge o a sants patrons de l’església a la què
pertanyien. A la part posterior, com
veurem a les imatges, l’ansa és una figura monstruosa que de forma simbòlica
s’identificava amb el maligne, derrotat per “la pau de Crist”.
Bé doncs, la peça que tractem aquesta
primera setmana és la del sant penitent, està datada en la primera meitat del
segle XVI, i empra com a materials principals l’argent daurat, mareperla,
pedres precioses i esmalts. Utilitza el repussat, cisellat, fosa d’elements,
pintura i esmaltat com a tècniques. L’origen d’aquesta peça és una incertesa,
tanmateix alguns especialistes citen la possibilitat de què procedesca del monestir
de sant Miquel dels Reis, pertanyent a l’Odre Jerònima. A falta de documentació que ho acredite,
podem elucubrar amb dues possibles dates d’arribada ¿Al tresor de la catedral?,
les dues al segle XIX. La primera es tractaria del 1812, quan la ciutat de
València va ser setiada per l’exercit francés, amb la Guerra de Regència, un exemple
d’aquests moviments és la creu Lignum
Crucis conservada al reliquiari de la Catedral, la qual es conserva a la
Seu valenciana des d’aquest moment. La segona data seria la de 1835, quan tots
els monestirs de l’Estat Espanyol sofriren la desamortització dels seus béns.
 |
| Detall lateral de l'ansa. Fotografía Joaquín Poquet© |
Descriptivament, el portapau, està conformat per una estructura
arquitectònica: un pedestal amb entrants i sortints, unes pilastres clàssiques
decorades a candelieri i volutes als
capitells.
Trobarem ornamentació en relleu, cartel·les o mascarons, mènsules
entrellaçades, algunes d’elles esmaltades en el pedestal i l’entaulament. Enmig
de les anteriors parts, i emmarcat dins les pilastres, columnes i a baix d’un
arc de mig punt sobre mènsules, decorat amb puttis
alats, tenim al protagonista: sant Jerònim agenollat i amb tots els seus
atributs: la pedra a la mà, un lleó, un crucifix, barret cardenalici i una
bíblia oberta. Totes elles peces de una grandària minúscula, esmaltades. De
fons i al mateix temps de suport vegem un fragment de mareperla, que representa
la cova on es trobava el sant. Tot queda
culminat amb el frontó triangular que resguarda a Déu pare i l’Esperit sant,
flanquejat als vèrtexs per àngels genuflexos orants.
A la part posterior, de plata daurada també, hi han gravats elements
decoratius geomètrics entrellaçats, dels que destaca la flor de lis. Disseny
que recorda a l’escola de Fontainebleau,
de la primera meitat del segle XVI.
Per a finalitzar, com hem dit a l’inici, l’ansa amb forma de essa (S)
representa dues figures, que monstruoses o no, no són religioses. Un mascaró
antropomòrfic que surt d’una espècie de tija i fulles, culminada en la seua part
baixa amb el cap d’un moltó, tots dos de gran perícia tècnica.
 |
| Detall de l'imatge principal. Fotografía Joaquín Poquet© |
Com a conclusió, aquesta
peça conserva elements de molts portapaus contemporanis d’arreu d’Europa. Per
exemple, el més evident són les columnes balustrades, com els que es conserven
a Llerena, Sevilla o el del museu diocesà d’Albarrasí, en aquest cas, amb els
fusts de cristall verd. Pel que fa al pedestal i entaulaments, poden ser sortints
o plants, els frontons corbs o
triangulars, decorats o no amb cresteria, volutes o figures diverses, diferents
per tant al cas valencià. Pel que fa al quadre central, on es representa
l’escena principal, hi tenim veneres, nínxols, arcs de mig punt o simplement
relleus treballats. Per acabar, a l’ansa, totes aquestes peces revisades per a l’elaboració del text,
al igual que la de la seu valenciana, presenten animals fantàstics sobretot dracs,
com el citat d’Albarrasí, amb uns detalls exquisits.
Ferran Castelló
Domènech.
Bé!! Parraners, vos esperem a l’entrega vinent!!
Sigau bons!!
Agrair a Joaquim Poquet
Moreno, Gestor Cultural del Museu de la Catedral per les fotografies de
l’article.
