La funció de la conquesta de València per part de Jaume I estava clara, la de cristianitzar les terres musulmanes i portar la paraula de déu per tot arreu de la Península Ibèrica, independentment de l’afany econòmic, més que religiós, que estimulava al senyor feudal, tant aragonés com català, ja que abans de la victòria, tots els territoris de la València musulmana estaven preparats per a repartir-se.
És per això
que des del mateix moment de la conquesta, comencen a construir-se gran quantitat
d’esglésies, ermites, convents, monestirs i catedrals arreu del regne, els
cristians havien vingut per a quedar-se, i havien d’adequar la València
musulmana als costums i tradicions cristianes.
L’actual
monestir de la Murta d’Alzira data del segle XIV, més d’un segle després de la
conquesta.
La construcció
d’aquest monestir a aquest lloc no és banal, sinó que trobem unes arrels quasi
fantàstiquess i mítiques que serviren com a precedent, no de cristianitzar,
sinó de recristianitzar.
Encara que el
monestir que hui conservem és del segle XIV i XV, les arrels les trobem a l’època
visigoda. La història del monestir la trobem explicada a l’obra de 1773
de Juan Bautista Morera. Com ell explica, la fundació del monestir es va
realitzar l’any 568 per Sant Donat amb la construcció d’un monestir a la vall
de Miralles (actualment de la Murta), en l’actualitat no conservem les restes
d’aquest antic cenobi. Sembla que, i segons Morera, el monestir va estar
habitat fins a l’arribada dels musulmans el segle VIII, l’any 711, la qual va
suposar va suposar la desaparició i destrucció del mateix, però no dels monjos
que l’habitaven, els quals sembla que van haver d’amagar-se a diferents racons
de la vall, i viure com a ermitans durant tot el període musulmà. Perdurant
així, a aquest modest enclavament, la religió cristiana durant el temps que va
durar l’ocupació musulmana. Aquests monjos fundaren una sèrie d’ermites entre
les muntanyes, trobem: Nostra senyora de la santa imatge (localitzada on
suposadament es va trobar la imatge de la verge), de Sant Miquel, Sant Jerònim,
Muntanya del Calvari, Santa Sofia, Sant Joan, Sant Pau, Sant Benet, Sant
Onofre, Santa Salvador i Santa Marta, eren aquestes les ermites que existien el
1357. És en aquest moment quan es posen en contacte entre ells i decideixen
ingressar al monestir de la Plana de Xàbia i prendre allí els hàbits, ja que
aquest monestir es basava en les idees que ells professaven, la soledat i
contemplació. Cap allí marxaren huit dels onze ermitans, dos dels restants ho
feren una volta tornaren aquests, mentre que l’últim va decidir continuar amb
la vida en soledat a la seua ermita.
Després de
viure amb els germans del sud, van decidir demanar-li al Papa Gregori XI permís
per a la construcció del nou monestir baix la regla de sant Jerònim. El Papa va
estendre la butla el 1376 a
Avinyó, amb la qual donava consentiment per a la construcció del nou monestir,
el qual va començar a edificar-se el 1401, a sobre de les tres ermites més
importants que es trobaven a la vall: Sant Jerònim, fundador de l’ordre baix la
qual vidrien al nou monestir; sant Miquel, protector de l’església; la de
nostra Senyora, fent referència a la imatge de la verge Maria, trobada al
costat d’un arbust de murta (cal remarcar que aquest fet va marcar el nom del
vall, el qual va passar a nomenar-se Vall de la Murta).
 |
| Monestir de la Murta actualment. |
Juan Bautista
Morera s’encarrega de nomenar-nos els primers habitants del nou monestir, són
Domingo Llorer, qui va ser prior de Cotalba i ara ho seria de la Murta, fra
Arnal Cortal, Fra Guillem Belenguer, fra Pedro Pintor, fra Pedro de Campos i
Eusebio Pavía.
Dels inicis
del monestir destaquem el període musulmà, durant el qual sembla que la vall va
estar poblada per ermitans que practicaven tots ells la religió cristiana,
servint com a precedent per a la creació d’un nou monestir sempre amb la idea
de la permanència cristiana, fins i tot a l’època musulmana.
Després de la
refundació i nova construcció a partir dels inicis del segle XV, el monestir va
començar a viure una nova història i va ser visitat per grans personalitats de
l’època, des de Vicent Ferrer fins al rei Felip II, que veien al cenobi com un
lloc de pau i de refugi, però això ho
deixarem per a més endavant…
Pablo Clari Hidalgo. Abril 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada