Molt més que un retaule.

         La relació de Sant Jordi amb el Regne de València i la Corona d’Aragó és més que evident. Sant Jordi és l’actual patró d’Aragó, de Catalunya i també ho va ser del  Regne de València, fins que sant Vicent Ferrer li va suplantar aquest títol fins a l’actualitat. Així i tot hi ha diferents localitats valencianes on la festa de sant Jordi té un fort renom, podem nominar Alcoi, per exemple.

         Un dia com el de hui, i per a commemorar el dia de Sant Jordi, encara que va ser ahir, he decidit comentar-vos una de les obres més importants (si no la més) de la història de l’art valencià. Aquesta obra és el ‘Retaule del Centenar de la Ploma’, un retaule de dimensions extraordinàries, 6,60 metres per 5,50 metres, en el que es narra la vida de sant Jordi, i on a la taula central trobem representada la Batalla del Puig, la qual va permetre a Jaume I conquerir la ciutat de València el 1238.

         Però, per diferents avatars de la història no trobem aquest retaule a València, ni a Madrid o a qualsevol museu de l’estat espanyol, sinó que es troba al Victoria & Albert museum a Londres, i no a qualsevol lloc, des del 1999 es troba presidint la sala més important del museu, la sala Rafael, i és que es tracta de la joia de la corona (com solen dir) del museu anglés.

Visió general de la sala Rafael al Victoria & Albert Museum. Al fons el retaule de Sant Jordi. Londres.

         El retaule està datat al voltant del 1400, i està atribuït a Andreu Marçal de Sax, originalment fou un encarreg del Centenar de la Ploma, una antiga institució valenciana que protegia la reial Senyera, per a la seua capella particular a l’antiga església de sant Jordi, localitzada a l’actual plaça de Rodrigo Botet, i de la qual no queda res.

Retaule de Sant Jordi. Atribuït a Andreu Marçal de Sax. 1400

        La peça està composta per cinc carrers verticals, en el del centre trobem les dues pintures més importants, la Batalla del Puig i la lluita de sant Jordi contra el dragó enfront de la princesa. Els quatre carrers restants, i envoltant les dues escenes de major importància, vegem un total de 16 imatges representant la vida de sant Jordi, coronades pels quatre evangelistes. El retaule està rematat per la representació de la verge Maria amb el xiquet, i aquesta per Crist i el colom, representant l’esperit sant

         L’escena principal i que destaca sobre totes és la que representa la batalla del Puig. Són moltes diferents les narracions que ens conten aquesta fita històrica, des del Llibre dels Fets de Jaume I, la crònica de Bernat Desclot o la de Sant Joan de la Peña. La conquesta del Regne de València es va basar, generalment, en diferents capitulacions per part de les tropes musulmanes, són poques les batalles cara a cara que trobem, però aquesta va ser una d’elles, amb la ciutat de València com a premi, valia la pena arriscar-se, i així ho va representar Andreu Marçal de Sax. Al centre de l’escena trobem a Jaume I a cavall, els quals llueixen els colors de la corona reial, mentre que al seu costat trobem a sant Jordi, a qui se li atribueix una aparició durant la batalla que va fer que les tropes cristianes guanyaren aquest enfrontament, el trobem vestit amb l’hàbit blanc i la creu roja, i a més porta al cap la ploma, insígnia de la companyia del Centenar de la Ploma. Ambdós personatges apareixen en moviment diagonal, que apareix reforçat per les llances que porten i que utilitzen per a obrir pas al exercit i fer caure a tots els musulmans, que trobem pel sòl i al marge dret de la pintura. Tot just baix de les dues figures importants trobem representat a Zayyan ub Mardanish, últim rei musulmà de València amb el seu cavall, el qual està ferit de mort per Jaume I. Al fons de la representació trobem les tropes cristianes, enarborant estàndarts cristians, perfectament protegits per les cuirasses, mentre que al marge dret, trobem les tropes musulmanes, amuntonades, ferides i observant el futur immediat que els tocava patir des d’aquella dura pèrdua.

Detall de la Batalla del Puig al retaule de Sant Jordi. 

         És realment brutal com s’emmarca tant de simbolisme en una única imatge, però ara entra en joc el treball de l’investigador, i de què treballen els ulls i a part de mirar observen, i és que a l’obra trobem detalls que són clars anacronismes històrics, i són protagonitzats pels tres protagonistes de la pintura. En primer lloc trobem en mig de la batalla a Jaume I qui, en el moment en què es va fer efectiva la batalla, es trobava a terres aragoneses, per tant no va participar en la batalla. També vegem la mort de Zayyan ub Mardanish, la qual no va ocórrer a la batalla, ja que aquest va arribar a un pacte amb Jaume I després de la batalla del Puig, i arribaren l’acord de què els musulmans que volien pogueren abandonar la ciutat de València. I per últim, trobem la figura de sant Jordi, qui tal vegada ajudara als cristians en la batalla contra l’infidel, però de segur que no participà tan activament com mostra la pintura.

         Com bé indica el nostre company Ferran Castelló, a la catedral de València conservem algunes reliquies de sant Jordi, dos relicaris del segle XIV, amb óssos de la cama i del braç, que van pertànyer al tresor de la Corona d’Aragó, i hui es guarden a la seu valenciana, així com un estandart que es va pedre durant la guerra civil. Al mateix temps, l’afany col.leccionista dels monarques aragonesos, Joan I i Martí l’Humà, els va dur a intentar comprar el crani del sant, però mai el van poder aconseguir.

         I és que València compta amb un patrimoni de valor més que rellevant, i no ho dic únicament jo, València és una de les poques ciutats que compta amb dos patrimonis de la humanitat, la Llotja de la Seda i el Tribunal de les Aigües, i tal volta en poc de temps també les falles. És per això que hem de ser conscients de tot allò que tenim, apreciar i conéixer més la nostra terra.   

Pablo Clari Hidalgo. Abril 2016.