ELS RELIQUIARIS LIGNUM CRUCIS DE LA DIOCESIS DE VALÈNCIA[1].
A continuació vos presentem una breu síntesis del que en
un futur serà un escrit de major rigorositat. Abans de començar a parlar de les peces, hem d’explicar breument
el que és el “Lignum Crucis” o
Veracreu. Considerada una de les
relíquies insignes per la cristiandat degut a la seva proximitat a Jesucrist.
Conta Jacopo de la Voragine que va ser santa Elena, qui va trobar la Vera Creu
en el segle IV, on Crist va ser crucificat. Aquesta relíquia es dividirà en
centenars de fragments arreu d’Europa gràcies, en part, als croats i la conquesta de Constantinoble
al 1204.
Les peces que a continuació
citaré, són medievals i es conserven a la diòcesis de València, ja que el meu
estudi versa sobre aquesta època i el territori , al igual a gran part
d’Europa, és donat per la multitud de reliquiaris d’aquest tipus que hi han. El
nombre total d’aquestes s’eleva als setze i deu d’elles estan a temples de la
ciutat de València i quatre d’elles a la Catedral. Les restants es reparteixen a Xàtiva,
Montesa, Albaida, l’Alcúdia, Alpuente i Cullera. Les que tenim a la Seu, son el de Jaume
Castellà, Martí l’Humà, el de Constanza de Hohenstaufen i el de Sant Miguel
dels Reis. Trobarem altres a les esglésies de sant Martí, sant Esteve, sant
Pere i Nicolau bisbe, al Col·legi del Corpus Christi, al que era monestir de la
Saidia i a l’església de Nostra Senyora del Pilar. Els que ens queden els
podrem veure a la Col·legiata de Xàtiva, a la de l’Assumpció de Montesa, a
l’arxiprestal d’Albaida, la de sant Andreu de l’Alcúdia, la dels sants Joans de
Cullera i la de Nostra Senyora de la Pietat d’Alpuente.
El seu dipòsit als diferents
temples no és per casualitat i moltes vegades es deu a donacions realitzades
per devots fidels i en altres casos, no se’n sap el seu origen. Els que si que
coneguem solen ser nobles – com Jaume Castellà provinent de Violant de Bar - ,
eclesiàstics – el bisbe de Segorbe o el cardenal Joan del Milà i Borja[2].
El grup més nombrós és el referent als monarques, com l’Emperadriu Constanza de
Hohenstaufen (peça que ja treballarem), el conegut com Lignum Crucis de Martí l’Humà donat per Benet XIII al qui també
relacionem amb l’autodenominat Vera Creu
de Calixte III o per acabar amb que ahuí es conserva a la Catedral de València
provinent de sant Miquel dels Reigs, en temps de la Guerra de la Independència,
donat en el seu temps per Ferran d’Aragó, duc de Calabria.
 |
| Reliquiari del Lignum Crucis de Martí l'Humà, conservat a la Seu de València. Foto de Alberto Saiz. |
Alguns dels altres es desconeix la seva arribada, ja siga
per la falta documental o per la mutilació al llarg dels anys. Al conservat en l’església
de Nostra Senyora del Pilar i sant Llorenç, per exemple, no podem saber-ho perquè el peu fou restituït
posteriorment. Tanmateix, la que es conservava al monestir de la Saidia, els
especialistes diuen que podria provenir d’altre monestir, en aquest cas el de
la Valldigna a causa de la desamortització.
Descriptivament, les setze
peces d’orfebreria no comparteixen totalment la seva estructura, com veurem a
continuació. El material emprat per la seva realització es l’argent en les
seves dues variants, el blanc i el sobredaurat – predominant aquesta última.
Les tècniques per treballar la matèria prima son les utilitzades pels argenters
al llarg de la seva història, el repussat i cisellat, el modelatge a cop de
martell, tècniques de fossa per les escultures menudes – com les gargoletes,
figures de sants, decoració vegetal o
elements arquitectònics - i
alguns esmalts amb els escuts dels comitents o posteriors propietaris. Aquestes
si teniu interès podeu llegir-les als tractats de Benvenuto Cellini.
Pel que fa als elements comuns de la major part de les
peces, és el seu peu estrellat en diferents tipologies seguint un model basic,
al igual que el seu astil i magolla arquitectònica. Li donem aquest adjectiu
pels elements constructius que apareixen i que son copia del que es construïa
al mateix temps, com una mena de maquetes. Les creus també comparteixen tipologia, que
independentment de la grandària de la relíquia ocupa més o menys. Aquestes
tenen terminacions en forma de fulla de
parra, decorades amb tot tipus de gemes precioses.
 |
| Lignum Crucis del Monestir de la Saidia, València. Foto. La Llum de les Imatges. |
Del total de les
peces, hi ha un grup nombrós que repeteix estructura : peu o peanya estrellada,
magolla arquitectònica o cimbori hexagonal i al remat la creu esmentada amb la
relíquia del Lignum Crucis. És el cas
de les peces de sant Martí, sant Esteve, el del monestir de la Saidia, el
d’Alpuente o el d’Albaida. Així hi tot, hi ha una peça conservada a la Catedral
de València, que ahuí es coneix per ser el contenidor de la Santa Espina donada
per Sant Lluis de França, reutilitzat amb aquesta funció després de la Guerra
de la Independència.
Altres, ja estudiades a un article anterior, són com
bessones, però amb quasi un segle de diferència una de l’altra – és el cas del
de Constanza de Hohenstaufen i el de sant Nicolau. Algunes altres tenen parts
posteriors, que com ja hem vist, dificulten la seva datació i valor artístic,
com els del Corpus Christi, que sembla ser part d’ell del segle XVI i el de
nostra senyora del Pilar i sant Llorenç, que sols conserva la creu del
reliquiari original i l’astil i la base semblen del segle XVIII o XIX. El
reliquiari de Martí l’Humà també tindrà el peu del segle XVII amb contrastos de
l’argenter - NO/DO.
L’ultima vista compartirà model i grandària amb la
conservada a la Seu i coneguda amb el nom de Lignum Crucis de Sant Miquel dels Reigs. Es tracta de la creu de
tipus patriarcal o de doble braç.
Per acabar, unes d’elles aprofitaran per contenir més
d’una relíquia i convertir-se en reliquiaris múltiples. Algunes peces ja vistes
amb anterioritat, no sols tindran la Vera Creu com a principal i contindran
altres menudes. L’exemple més original és el conegut com reliquiari del Lignum Crucis i la santa Espina de Jaume
Castellà, que a banda d’aquestes que li
donen títol, també conserva algunes restes minúscules.
Com a conclusió, si es doneu conter moltes d’aquestes les
podeu trobar molt més prop del que es penseu, pel que vos recomanaria que abans
de sortir i visitar altres localitats, avorriu
de bon gust el que teniu a l’abast de la mà,
en algunes coses som únics.
Ferran Castelló Domènech. Abril 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada