De Xipre a València.
El braç de Sant Jordi.
Encara que amb una setmana de retard, aquest nou article tractarà sobre una
de les tantes relíquies de sant Jordi, que es conserven a la catedral de
València.
La seva vinguda a terres valencianes és al mateix temps que el conjunt de
reliquiaris que porta el rei Alfons el Magnànim el 1437, primerament al Palau
del Reial i després a la Seu. El motiu de la donació del monarca es deu a un
dipòsit que ell mateix va sol·licitar al Capítol catedralici per les guerres a
Nàpols.
 |
Reliquiari del braç de sant Jordi de la
reina
de Xipre. Fotografia de Alberto Saiz © |
Amb anterioritat, aquesta peça va ser donada a la fi del segle XIV – 1377 –
per la reina Leonor d’Aragó i de Foix (1333-1417), reina de Xipre a Pere IV el Cerimoniós (1319-1387), cosins
germans. Tot açò queda corroborat per la carta que es va enviar en companyia de
la citada peça i que avui es conserva a l’arxiu de la catedral[1].
Pel que respecta al seu autor, Joan
Gavara[2],
fa referencia a l’argenter Pere Bernés. Tanmateix, aquesta possibilitat que
ràpidament descartada quan
l’especialista Catalina Martin Lloris[3]
situa a l’autor, entre 1364 i la fi del segle, a la ciutat de València
treballant per la Seu en l’elaboració del retaule major i sense tindre
constància que el reliquiari viatjara abans del 1437.
Descriptivament la peça a sofert els avatars de les guerres al llarg de la
seva extensa existència. L’aspecte actual és el resultat posterior a l’avarícia
de la Guerra de la Independència, quan una gran quantitat d’argent i d’or fou
fos per creació de moneda. El fet que es conserve la mà i l’encapsulament de
l’os del braç és per què conserva les relíquies del propi sant. En les dècades
posteriors a la contesa bèl·lica es van adequar les peces a reliquiaris de
fusta daurada o platejada, com aquest.
Però tranquils!! Si voleu saber com era antigament, continueu llegint el
que ve a continuació. Mitjançant la documentació conservada i altre reliquiari
del mateix sant i tipologia, ho esbrinarem.
Com qualsevol peça d’argenteria que hi resguarda una part del braç i de la
mà, en aquest cas, tindrà la forma que anatòmicament li correspon.
Començant per la base, es sap que el
material que es va emprar era argent daurat amb quatre esmalts representant els
escuts de la casa reial d’Aragó i els del rei de Xipre. Si realment volguérem
fer-nos una idea, observaríem el reliquiari de la Verònica i l’altre braç de
sant Jordi, ambdós conservats al tresor de la Seu.
La següent part, també d’argent daurat, és la que tindria funció de
receptacle per l’os més gran. D’aquesta ens queda una resta a sota de la
monyica de la mà, la qual emularia la cota de malla que portaria un cavaller.
La seva forma seria cònica i portaria prop de la base una figura de fosa del
mateix sant, al igual que es conserva en l’altre reliquiaris.
L’ultima part és la mà, en posició de beneir, amb el color de l’argent sense daurar i que
en el moment de les últimes restauracions es va veure que tenia un segell en el
seu interior, en la base de la mà. Allí trobaríem les restants relíquies i que
fan referència els inventaris.
Per acabar, la
relíquia de l’os del braç la tenim encapsulada per unes peces d’or amb esmalts
excavats o champlevé, units per unes tires fines amb una inscripció
– de tipologia gòtica – que ens narra a
qui pertanyia i qui fou el seu receptor.
 |
Reliquia del braç de sant Jordi. A
les tires més fines tenim l'inscripció baix transcrita i a les capsules dels
extrems els citats esmalts. Fotografia de Alberto Saiz ©.
|
“Aquest es un
tros de braç del gloriós sant Jordi, la qual va transmetre la reina de Xipre,
Leonor, al senyor Pere III, Rey d’Aragó a Barcelona, el set de desembre de
l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil trescents setanta set”.
Els escuts de les
famílies reials els trobarem, també, a
petita escala, junt una exquisida representació de sant Jordi.
Respecte al sant i la Corona d’Aragó, el seu lligam devocional es patent
des del segle XIV i amb el regnat de
l’esmentat Pere el Cerimoniós augmentarà exponencialment. Així mateix, es creu
que Osca ja existeixen dues esglésies al segle X – san Jordi de Boqueras i a
l’alt de Pueyo de Sancho – dedicades al sant. També, en temps de Jaume I a les
seves cròniques, es recullen dos aparicions miraculoses, una a Mallorca i
l’altra a la coneguda batalla del Puig. Cal esmentar que Sant Jordi va ser el
patró del regne de València des de la seua fundació.
Ferran Castelló Domènech. Maig
2016.
[2] GAVARA, Joan J.
MIRA, Eduardo y NAVARRO, Miguel. Reliquie e reliquiari nell'espansione
mediterránea della Corona d'Aragona : il Tesoro della Cattedrale di Valenza :
[esposizione] Napoli ... 1998 = Reliquias y relicarios en la expansión
mediterránea ... . Generalitat Valenciana, 1998.
[3] MARTÍN LLORIS,
C., "Introducción a la orfebrería valenciana bajomedieval", en Archivo
de Arte
Valenciano, 1999, pp.23-34.Página.27.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada