Apunts sobre un reliquiari medieval nord-europeu a la Seu de València.
L’article
que a continuació llegireu és un extracte d’altre realitzat i inèdit.
L’explicació l’heràldica que aneu a veure, és la d’un reliquiari que es
conserva a la Catedral de València amb un origen que no es sap amb certesa,
encara que la seva cronologia estaria en la forca de la segona meitat del segle
XV. I perquè no faig una descripció de la pròpia peça? Té l’explicació següent,
el reliquiari en sí ja té molta informació amagada, tanmateix, l’heràldica
queda com un dels únics fils per esbrinar la seva història, per tant, quedarà
per altre moment.
Una de
les coses que tenim clares a ell, és que és d’origen nòrdic, per la tipologia
iconogràfica representada i la llengua emprada.
A continuació donarem unes pinzellades sobre el que es sap d’aquest, avui
en dia, esperem que al llarg de les posteriors investigacions es doni l’opció
de saber més.
Els escuts
que tractem els tenim a la part inferior del reliquiari els quals flanquegen la
teca central. Formalment seran descrits
de la següent forma:
- El primer és un escut de
forma espanyola –consagrada a partir del
segle XVI – en el camp un creixent supra una flor de lis. Es tracta de
dues nissagues unides i per tant no és brisura.
|
Detalls dels escuts
heràldics burinats al reliquiari. Alberto Saiz © Catedral de Valencia.
|
Una vegada vist açò, hi ha que
recordar unes coses: els escuts de forma espanyola tenien com a tret
característic, una lleugera punta en la
part inferior. La segona, és que aquests no van amb els color distintius i per
tant les descripcions anteriors han quedat amb algunes mancances, que podrien
ser determinants.
Posteriorment,
s’ha realitzat una recerca per la web i bibliografia adient i s’ha trobat un
nombre elevat d’escuts heràldics que comparteixen els elements descrits.
El primer,
amb la lluna creixent i la flor de lis el tenim localitzat a dues localitats de
Catalunya: Senant i Folgueroles (la primera pertanyia al comtat de Barcelona i
la segona al d’Osona). Ambdues, comparteixen elements heràldics – que no
l’escut, ja que és de cairó[2] – i que a l’espera de
trobar quelcom relació, no podem citar
amb exactitud.
El següent
escut, amb l’unicorn rapant, ja donem per sabut que no pertany a la Corona
d’Aragó, ni Castella. Les famílies de les que hem trobat referència
d’aquest tenim que buscar-les a França,
i especialment als territoris que avui
dia són Alemanya i Àustria. Per
començar, del primer país, l’exemple trobat és una família amb el cognom
Cabanes[3], provinent de la zona de
la Provença (Trets, Aix i Marsella) .
Amb tres rames existents, la més antiga posseïa la baronia de Viens i
els senyorius d’Oppedette, San Quintin i Saint Savournin en HauteProvence. El
primer, per cronologia, Pere Cabanes, es casat el 1493 a Trets amb Anne
Tremelat. La descripció de les seves armes, és com la vista anteriorment,
tanmateix a aquesta hi ha color : en camp de gules un unicorn rapant d’argent.
Pel que
fa la zona de l’Imperi, l’actual Alemanya – inclús Àustria - hem trobat una gran quantitat de famílies que
contenen l’unicorn com a element principal de les seves armes heràldiques.
Algunes d’aquelles són les següents : Brumby, Giengenan der Brenz, Oberried,
Röslau, Scharzfeld, Tengen alt, Thülen, Waldenfels, Van Restorff, Schwäbisch,
von Virchovist, NussdorfoSeefeld.
Les variants d’aquests els trobarem als colors del camp i del mateix
animal, el que ens impossibilita encara més la tasca.
Per acabar, sols es pot dir
que ací hem donat una pinzellada a una pintura que és immensa i la qual
completarem, si podem, al llarg d’aquests anys. El nom pel qual és coneguda la
peça – per als més curiosos – és el “Reliquiari
Germànic”, encara que acadèmicament seria el següent : “Reliquiari dels desposoris místics de santa
Caterina”. L’explicació del canvi de titulació, la deixarem per altre
moment.
Ferran Castelló Domènech.
[1] A la descripció de
l’heràldica, tinc que agrair l’ajuda de l’arxiver de Sueca, Joan Pi, per la
seva incansable ajuda i persistència en aportar més.
[2] Segons se’ns ha comentat,
la disposició de les armes dins un cairó, és una normalització contemporània,
per tant, queda oberta una possibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada