ELS  RELIQUIARIS BESSONS DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.

Fotografia del Lignum Crucis Hohenstaufen.

© Catedral de València. Alberto Saiz.

La peça que tractem aquesta setmana és la coneguda amb el nom del “Lignum Crucis Hohenstaufen”. Encara que propietaris va tenir molts, sols va ser una la vertadera posseïdora  na Constança de Hohenstaufen, filla Manfredo de Sicília i Beatriu de Savoia,  muller Pere el Gran. A la seva mort deixa al seu testament diverses fundacions a sant Joan de l’Hospital, on descansen les seves restes. Una de les clàusules del document, era la donació de les seves pertinences als més desafavorits, ans els seus marmessors – el rei Jaume II, el bisbe Ramon Gastó i el cavaller Enric Quintavall -  , pensaren que aquella peça era una llàstima que acabés d’aquella forma. Aleshores, el monarca deixa al seu fill, Joan d’Aragó – arquebisbe de Toledo – la citada relíquia, mentre aquest estigués viu. Una vegada donat per acabat aquell contracte, va passar al Tresor de la Catedral de Valencia el 1326.

Reliquiari del Lignum Crucis de sant
Pere màrtir i sant Nicolau bisbe.
© Fotografia de Orfebreria y
Valencianas, 1982.

És una peça que reflecteix molt clarament l’esperit de l’arquitectura gòtica del moment, la verticalitat com l’ascensió cap a Deu.   Amb una base de planta allargada i  lobulada sobre un perfil alçat en tres escòcies.  Un pedestal octogonal a sobre d’aquesta amb quatre columnes  perimetrals menudes  i una de major volum al centre, aguantarà la teca cruciforme. Als extrems d’aquestes cinc  i a diferents altures, observarem alguns  elements constructius de l’època en la que es realitzada. Vegem les gàrgoles sobre capitells geomètrics invertits, també uns arcbotants que connecten amb la columna central. Totes cinc estan rematades amb gablets i agulles amb pinacles, exceptuant la central que culmina el reliquiari amb la creu que fa de teca. De tipologia llatina, la creu, i flordelisada , està decorada amb una gran varietat de pedres precioses, conservant-ne un gran nombre.

Una vegada descrita, molts de vosaltres es preguntareu el per què del títol, i es que a la ciutat de València es conserva una peça molt molt semblant a l’anterior, aquesta es troba a l’església parroquial de sant Pere màrtir i sant Nicolau bisbe, actualment coneguda per ser la “Capella Sixtina Valenciana”.  Les diferencies entre les dos  son per alguns elements decoratius i grandària. La conservada a la Catedral es quasi el doble d’alta. Per conseqüència l’espiga es més menuda i la resta de trets basics – gàrgoles, forma de la base, ... etc -  es veuran condicionats.  Destacaríem d’aquesta el treball de la peanya, amb un perfil calat  i una superfície superior treballada  amb burí. Al igual que la seva homònima, estarà rematada amb la mateixa tipologia de creu i reliquiari, però al contrari que la conservada a la Seu, aquesta de sant Pere i sant Nicolau, si que conserva  la marca de la ciutat de València però sense saber el seu autor. Cosa curiosa, perquè el que no te una, te l’altra, puix de la Hohenstaufen, almenys, es sap que el 1462 Joan Castellnou treballava la base d’aquesta.

Les dues peces vistes poden donar peu a moltes preguntes, que al igual que l’anterior article i el del meu company, pel pas del temps tindran una resposta.

Ferran Castelló  Domènech.