Sant Miquel de Corbera, molt més que una ermita.

Al primer post d’aquest blog, vam començar parlant de les torres musulmanes conservades dins de l’àrea actual de la Ribera del Xúquer, però en van existir més, com és el cas de la torre de Fortaleny o la torre de Sollana, ambdues desaparegudes a l’actualitat.

            Entre tot aquest conjunt de torres d’origen musulmà d’aquesta comarca, hui anem a centrar-nos en una molt poc coneguda, o tal vegada gens, ja que avui en dia no és una torre, sinó un santuari, o el que queda d’ell, parlem de l’ermita de Sant Miquel de  Corbera.

            De la funció d’aquestes torres ja vam parlar: la de defendre i donar protecció a la població dels voltants, però en aquest cas concret de Corbera, la torre complia una funció diferent, més bé de torre guaita.

            Anem a posar-nos en situació. En època musulmana, i ben bé fins al segle XV, la localitat de Corbera, es trobava immersa dins les muralles del castell; fortificació situada a sobre la Serra de Corbera, es troba enclavada a una altura perfecta des de la qual es tenia -i encara es té- una visió quasi completa de la planura del Xúquer, la costa mediterrània i el castell de Cullera, també d’origen musulmà i del qual parlarem un altre dia. He dit quasi completa degut  a un turó situat just davant del puig on trobem el castell, el qual impedeix la visió completa de tot el terreny que comprenia el terme de Corbera a època musulmana i també a la cristiana, per tant la solució seria construir una torre i que aquesta servira d’ull extra del castell.

            L’existència de documentació prèvia a la conquesta és nul.la, per tant resulta molt difícil poder saber què hi havia abans sobre aquest turó, és per això que deguem de centrar-nos en l’arqueologia, única ciéncia capacitada per donar-nos algun tipus d’iinformació després de l’estudi de les restes obtingudes. Després d’una investigació realitzada pel doctor Pablo Rodríguez Navarro, de caràcter arqueològic, conclou que les restes conservades són d’origen musulmà, i s’arrisca a indicar la possible existència d’un major complex defensiu, amb assentament agrícola, amb l’iinclució d’un castell de reduïdes dimensions.

            Tot just després de la conquesta, la documentació, que en aquest cas sí conservem, ens ajuda a comprendre millor què va ocórrer a aquest lloc. Va ser el mateix Jaume I, qui va manar construir aquest ermitori, firmant-se un document el 1248 en el que es nomena a Bernat Oller com a rector de Corbera. La nova església es convertí en la parròquia de la ja Vila i Honor de Corbera, i per tant, de totes les alqueries que s’aglutinaven al seu voltant. Es va convertir en un centre social nou i cristià, on es reunien els habitants de la vila i també els seus governants, fins el 1320 en que la veïna alqueria de Riola es va edificar un nou temple, baix l’advocació de santa Maria i aquesta és va convertir en església mare de totes les alqueries del senyoriu de Corbera.

            A la zona es va construir un vertader centre religiós, amb l’església i la casa de l’ermità, casa que va ser construïda utilitzant els antics murs de la torre guaita del castell.

            Vegem per tant un canvi molt important, de ser una zona de caràcter defensiu i militar, es converteix en el centre religiós de tota la localitat, i no és elegit aquest lloc per què sí, no, la seua localització és molt important. La zona baixa del Xúquer destaca per ser una gran planura, on destaca aquest turó (avui en dia nomenat muntanya de Sant Miquel), per tant visible des de qualsevol punt del antic terme de la vila, i senyal clar de la cristianització, construint-se sobre una antiga edificació musulmana, es sobre posa per tant una societat sobre l’altra, i com no, el nou cant de les campanes, so que els musulmans assimilaven amb l’enemic, sonaria ara substituint el cant del muetzí, musulmà que convidava a l’oració a tots els creients.

foto de Ximo Torres

            L’abandonament de l’ermita a partir del segle XIX, així com la instal.lació d’una pedrera il·legal a la mateixa muntanya, igual que diferents actes vandàlics, han propiciat que l’edifici estiga en un estat totalment ruïnós i s’haja perdut una de les parets de la casa de l’ermità, la qual era originàriament part de la torre de vigilància del castell musulmà. Així i tot, l’ermita de Sant Miquel, o el que queda d’ella, encara domina des de dalt de la seua muntanya el terme del qual en el passat fou la Vila i Honor de Corbera.

            En l’actualitat, i des del 24 d’abril de 1996, l’edifici està considerat Bé d’Interés Cultural.

            Seria oportú que l’administració pertinent dignificara el que resta d’aquesta bella construcció, el seu complet abandonament, així com un accés imposible, estàn deixant pedre un dels edificis medievals més singulars de la Ribera.

            Bibliografia relacionada.

           

            RODRÍGUEZ NAVARRO, Pablo. “Da struttura defensiva ad eremo (II); il caso di San Miguel in Corbera (Spagna). En: BERTOCCI, S y PARRINELLO, S (ed.). ARCHITTTURA EREMITICA. SISTEMI PROGETTUALI E PAESAGGI CULTURALI. Florencia: Edifir, 2013. p. 398-404.

            VERCHER LLETÍ, Salvador. L’ermita de Sant Miquel de Corbera. Corbera: Ajuntament de Corbera, 1998.

Pablo Clari Hidalgo. Març 2016.